Ajuts al lloguer per a persones vulnerables i què fer davant un desnonament (2026)

Si no pots pagar el lloguer o tens una demanda de desnonament, el primer pas és demanar hora als serveis socials del teu ajuntament. El seu informe obre la porta a gairebé tot: l’ajut estatal per a persones vulnerables (fins a 1.000 € al mes durant un màxim de cinc anys, segons els articles 124 a 131 del Reial decret 326/2026), la suspensió del desnonament al jutjat i, a Catalunya, les prestacions d’especial urgència i la Mesa d’emergències. Des del 8 d’octubre de 2026 és vigent un nou decret llei que torna a permetre suspendre desnonaments de llars vulnerables, però encara l’ha de convalidar el Congrés.

Aquesta guia explica recursos públics de manera general. No és assessorament jurídic i no substitueix un advocat. Si ja tens data de llançament (el dia que el jutjat executa el desallotjament), ves avui mateix als serveis socials i demana un advocat d’ofici.

Els recursos d’un cop d’ull

Recurs	Per a què serveix	Qui el dona	Porta d’entrada
Ajut estatal a persones vulnerables (arts. 124-131 RD 326/2026)	Pagar un lloguer o allotjament: fins a 1.000 €/mes i fins a 300 €/mes de despeses, màxim 5 anys	Cada comunitat autònoma	Serveis socials (informe obligatori)
Suspensió o “enervació extraordinària” del desnonament (RDL 29/2026)	Aturar el procés si ets vulnerable i no tens alternativa	El jutjat	Advocat i acreditació de vulnerabilitat
Avís als serveis socials des del jutjat (art. 441.5 LEC)	Que l’Administració valori el teu cas i proposi mesures	El jutjat i les administracions	Automàtic si és el teu habitatge habitual
Prestacions d’especial urgència	Pagar deutes de lloguer (fins a 4.500 €) o accedir a un altre pis després de perdre el teu	Agència de l’Habitatge de Catalunya	Oficina local d’habitatge + informe social
Mesa d’emergències	Adjudicació d’un pis social després d’un desnonament	Agència de l’Habitatge o mesa municipal	Serveis socials (informe social)
Ofideute	Mediar amb el banc (hipoteca) o amb un arrendador que sigui entitat financera	Agència de l’Habitatge	Telèfon o oficina, gratuït
Justícia gratuïta	Advocat i procurador sense cost si compleixes els requisits d’ingressos i patrimoni	Col·legi d’advocats	Servei d’Orientació Jurídica (SOJ)

Què has de fer si t’arriba una demanda de desnonament

1. No ignoris la notificació. Els terminis del jutjat són de dies. Llegeix-la sencera i apunta’t les dates.
2. Demana hora urgent als serveis socials. Explica que tens un procediment de desnonament. L’informe social serveix per acreditar la vulnerabilitat al jutjat i per demanar ajuts.
3. Sol·licita advocat d’ofici i el reconeixement de la justícia gratuïta al Servei d’Orientació Jurídica (SOJ) del teu partit judicial. Amb advocat podràs al·legar la vulnerabilitat i demanar la suspensió.
4. Ves a l’oficina local d’habitatge del teu municipi o a la borsa de mediació. Allà tramiten les prestacions d’urgència i t’orienten sobre lloguers socials.
5. Parla amb l’arrendador si és possible. Un acord de pagament, amb un ajut d’urgència al darrere, pot tancar el procés. Si l’arrendador és un banc o una altra entitat financera, pots demanar mediació gratuïta a Ofideute.
6. Guarda tots els papers: contracte, rebuts, nòmines, demanda, informes. Te’ls demanaran en gairebé tots els tràmits.

Quan la demanda afecta el teu habitatge habitual, el jutjat t’ha d’informar que pots adreçar-te als serveis socials i ha de comunicar el procediment a les administracions d’habitatge i serveis socials (article 441.5 de la Llei d’enjudiciament civil). Si confirmen la teva vulnerabilitat, el jutge pot suspendre el procés fins a dos mesos si l’arrendador és una persona física i quatre mesos si és una empresa (article 441.6).

Continuen suspesos els desnonaments el 2026?

Des del 8 d’octubre de 2026 torna a haver-hi un règim de suspensió, però és provisional.

• Fins al 31 de desembre de 2025 va estar vigent l‘“escut social” del Reial decret llei 11/2020, que permetia suspendre desnonaments de llars vulnerables sense alternativa habitacional.
• Gener i febrer de 2026: el Govern el va prorrogar dues vegades (RDL 16/2025 i RDL 2/2026), però el Congrés va derogar tots dos decrets.
• 29 de setembre de 2026: el RDL 26/2026 va aprovar un règim nou. El Congrés també el va derogar (resolució de 2 d’octubre).
• 8 d’octubre de 2026: entra en vigor el Reial decret llei 29/2026, una versió revisada. És vigent, però el Congrés l’ha de convalidar en el termini de 30 dies que fixa la Constitució. Si no el convalida, decau.

El RDL 29/2026 estableix el següent:

• Fins al 31 de desembre de 2030, el jutge suspendrà el desnonament d’una persona vulnerable sense alternativa habitacional quan el demandant sigui una entitat que compra habitatges o carteres d’hipoteques impagades molt per sota del seu valor de mercat per eludir la funció social de l’habitatge o maximitzar-ne la rendibilitat (el que se sol anomenar “fons voltor”). No s’aplica a ens públics ni a empreses públiques d’habitatge social, i el demandant no rep cap compensació (article 2.1). El tribunal pot apreciar la vulnerabilitat amb un informe dels serveis socials o amb els criteris de l’article 441.7 de la LEC.
• Amb la resta d’arrendadors, i només quan no s’aplica l’enervació extraordinària (punt següent), si l’Administració no ofereix una alternativa, el jutge li demana un informe sobre els recursos disponibles. Si no respon o no en té, el jutge suspèn el procés. La suspensió es revisa cada 12 mesos i dura com a màxim tres anys. Si l’arrendador és una persona física o una entitat de lloguer assequible o social, l’Administració li compensa la renda que deixa de cobrar, els subministraments impagats i les costes (article 2.2). El deute de lloguer no desapareix.
• Enervació extraordinària (nou article 22.6 de la LEC): en els desnonaments per impagament, si s’acredita la vulnerabilitat econòmica, l’Administració té dos mesos per oferir una alternativa o pagar el deute a l’arrendador. Mentrestant, el procés queda suspès. Si paga, el contracte continua. Si no fa cap de les dues coses, l’Administració passa a ocupar el teu lloc com a deutora, no hi ha llançament i el contracte continua fins que venci, mentre duri la vulnerabilitat. No s’aplica als casos de “fons voltor” del primer punt, que tenen un règim propi.
• També s’aplica als procediments en curs, sempre que el llançament no s’hagi practicat (disposició transitòria segona).

Important: són normes acabades d’aprovar, amb un historial de derogacions aquest mateix any. Abans de comptar-hi, pregunta al teu advocat si continuen vigents el dia que les necessitis. Revisarem aquesta secció quan es voti la convalidació.

Com valora el jutge la vulnerabilitat econòmica

L’article 441.7 de la LEC dona uns criteris orientatius. El jutge pot considerar vulnerable una llar quan el lloguer més els subministraments (llum, gas, aigua i telecomunicacions) superen el 30 % dels seus ingressos i aquests ingressos no arriben a:

Situació	Límit mensual (IPREM 600 €)
Cas general: 3 vegades l’IPREM	1.800 €
Per cada fill a càrrec: +0,3 IPREM	+180 €
Per cada fill en família monoparental o amb discapacitat ≥33 %: +0,35 IPREM	+210 €
Per cada persona més gran de 65 anys o dependent a càrrec: +0,2 IPREM	+120 €
Amb un membre amb discapacitat ≥33 %, dependència o incapacitat laboral permanent: 5 vegades l’IPREM (més els increments per fill)	3.000 €

L’IPREM mensual del 2026 és de 600 €; l’expliquem, al costat de l’IRSC, a què és l’IRSC el 2026. També compta com a vulnerabilitat social que a l’habitatge hi visquin menors, persones dependents o víctimes de violència contra les dones.

L’ajut estatal per a persones vulnerables (fins a 1.000 € al mes)

És un dels tres ajuts al lloguer del Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030. A la nostra guia del pla l’anomenem ajut per a emergències habitacionals. Els punts clau:

• Per a qui: víctimes de violència de gènere, sexual o de tracta d’éssers humans; famílies monoparentals; persones desnonades del seu habitatge habitual; persones sense llar, en barraquisme o infrahabitatge; i altres persones que la comunitat consideri especialment vulnerables després d’un informe dels serveis socials (article 125).
• Ingressos de la llar: fins a 3 vegades l’IPREM (25.200 € l’any). Fins a 4 vegades (33.600 €) amb discapacitat del 33 % o més, família nombrosa general o monoparental. Fins a 5 vegades (42.000 €) amb família nombrosa especial o discapacitat del 65 % o més.
• No pots tenir un altre habitatge en propietat o usdefruit que puguis ocupar.
• Lloguer màxim: 1.000 € al mes per un habitatge i 600 € per una habitació, llevat que la comunitat acordi apujar-lo amb el Ministeri (article 127).
• Import: fins a 1.000 € al mes (més si la comunitat ha apujat el límit de lloguer), sense superar el 100 % del lloguer. A més, fins a 300 € al mes per a comunitat, assegurances, subministraments i internet (article 128).
• Durada: fins a cinc anys (article 129).
• Informe dels serveis socials: és preceptiu i vinculant. La comunitat fixa la quantia segons aquest informe.
• Com es demana: les comunitats l’han de convocar, “preferiblement” de manera oberta i permanent, o concedir-lo de manera directa per raons humanitàries (article 130). El pagament pot anar directament a l’arrendador.

Tot i que l’ajut és estatal, no es demana al Ministeri. A 9 d’octubre de 2026 no hem localitzat al web de l’Agència de l’Habitatge una convocatòria específica d’aquesta línia per a Catalunya, cosa que no descarta que es concedeixi per altres vies. Per això la porta d’entrada pràctica són els serveis socials: saben quina línia és activa a la teva comunitat.

Prestacions d’especial urgència per a l’habitatge

Són ajuts a fons perdut de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per no perdre l’habitatge o per accedir-ne a un altre. No són els ajuts ordinaris al lloguer per edat, que expliquem a ajuts al lloguer a Catalunya 2026. Es poden demanar en qualsevol moment i es regulen per la Resolució TER/4481/2023, modificada el 2025. A més d’una modalitat per a deutes d’hipoteca, aquestes són les que afecten qui viu de lloguer:

Modalitat	Import màxim	Requisits destacats
Deute de lloguer	Fins a 4.500 €, per a un màxim de 12 mesos de deute	Deute per circumstàncies sobrevingudes; haver pagat com a mínim 3 mesos des de la signatura; que l’ajut liquidi tot el deute; contracte amb 12 mesos de vigència o pròrroga garantida; poder continuar pagant
Complementària per continuar pagant (si hi ha desnonament en curs o violència masclista)	60 % del lloguer anual, màxim 2.400 €, 12 mesos renovables fins a 24 més	Haver obtingut la prestació per deute
Pèrdua de l’habitatge (desnonament o execució hipotecària)	60 % del lloguer anual, màxim 3.600 €/any, més fins a 800 € una sola vegada per a la fiança i l’accés	Demanar-la en els 24 mesos següents a deixar l’habitatge; haver pagat 3 mensualitats (o 6 quotes d’hipoteca) de l’habitatge anterior; estar al corrent en el nou

Lloguer mensual màxim: 900 € a l’àmbit metropolità de Barcelona (inclòs el Baix Llobregat); 650 € a la resta de la demarcació de Barcelona; 750 € a Girona; 700 € a Tarragona; 600 € a Lleida i a les Terres de l’Ebre. Per a famílies nombroses, monoparentals o amb un membre amb discapacitat reconeguda i barem de mobilitat favorable, el límit és de 900 € a tot Catalunya.

Ingressos: fins a 2 vegades l’IRSC ponderat si vius sol; 2,5 vegades si sou dos o més; 3 vegades amb discapacitat o gran dependència. La ponderació depèn dels membres i de la zona, així que l’oficina fa el càlcul. Si tens un judici en marxa, el pagament va al jutjat i t’has de comprometre per escrit a demanar l’arxiu de la demanda.

Es tramiten a les oficines locals d’habitatge i a les borses de mediació (a Barcelona, al Consorci de l’Habitatge). L’Agència té tres mesos per resoldre. Si no respon, s’entén denegada (silenci negatiu). Mentrestant, alguns ajuntaments poden avançar un ajut d’urgència social per al lloguer; al Baix Llobregat ho resumim a ajuts d’urgència social de l’ajuntament.

La Mesa d’emergències: què podem confirmar

La Mesa de valoració de situacions d’emergències econòmiques i socials proposa adjudicar pisos de l’Agència de l’Habitatge a famílies que es queden sense habitatge i no tenen alternativa. Això és el que diu la pàgina oficial de l’Agència:

• Primer pas: l’informe dels serveis socials municipals, imprescindible per demanar la valoració.
• Situacions que es consideren emergència: desnonament per deute de lloguer, execució hipotecària, persones sense llar, dones víctimes de violència masclista, assetjament immobiliari, ordres de desallotjament pel mal estat de l’edifici, entre d’altres.
• Ingressos: fins a 2 vegades l’IRSC ponderat si vius sol, 2,5 vegades si sou dos o més, i 3 vegades amb discapacitat o gran dependència.
• Lloguer social: com a màxim entre el 10 % i el 18 % dels ingressos ponderats, segons el tram. Contracte mínim de tres anys.
• Termini: la Mesa ha de resoldre en tres mesos des que la sol·licitud està completa. Aquí el silenci és positiu.
• Meses municipals: alguns ajuntaments tenen mesa pròpia. El 2019 eren Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Martorell, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Vic.

El que no hem pogut confirmar. Aquesta pàgina es va actualitzar per última vegada el 10 d’octubre de 2019 i remet al reglament de la Mesa (Resolució TES/987/2019). No hem trobat un protocol publicat per al 2026, ni xifres oficials recents de llistes d’espera o de terminis reals. Per això no donem temps d’espera: pregunta als serveis socials com funciona avui la mesa del teu municipi.

Exemples amb números (casos ficticis)

Laura, Cornellà, mare sola amb dos fills. Ingressa 1.700 € al mes. Paga 850 € de lloguer i uns 150 € de subministraments. Deu quatre mesos (3.400 €) i li ha arribat una demanda.

• Criteri del jutge: 850 + 150 = 1.000 €, més del 30 % de 1.700 € (510 €). El seu límit és 1.800 + 2 × 210 = 2.220 €, i ella ingressa menys. Encaixa en els criteris orientatius de vulnerabilitat.
• Prestació d’urgència: el seu lloguer (850 €) no supera el límit de 900 €, i el deute (3.400 €) cap en el màxim de 4.500 €, de manera que l’ajut el podria liquidar sencer. A més, el contracte ha de tenir com a mínim 12 mesos de vigència quan es resolgui, o l’arrendador n’ha de garantir la pròrroga. Amb un desnonament en curs, després podria demanar la complementària: 60 % de 10.200 € anuals = 6.120 €, limitat a 2.400 €.
• Ajut estatal: 1.700 × 12 = 20.400 €, per sota de 33.600 € (4 × IPREM per ser monoparental).

Jordi, Lleida, 58 anys, viu sol. El van desnonar fa sis mesos. Cobra una pensió de 900 € al mes i ha trobat un pis de 550 €.

• Prestació per pèrdua de l’habitatge: és dins dels 24 mesos i el seu lloguer no supera el límit de 600 € de Lleida. Haurà d’acreditar que va pagar com a mínim tres mensualitats del pis anterior i estar al corrent en el nou. 60 % de 6.600 € = 3.960 €, limitat a 3.600 € l’any. Més fins a 800 € per a la fiança.
• L’oficina haurà de comprovar que els seus ingressos no superen 2 vegades l’IRSC ponderat.

Marta i Pau, Barcelona, sense fills. Ingressen 2.300 € al mes i paguen 1.100 € de lloguer.

• El lloguer supera el 30 % dels seus ingressos, però ingressen més de 1.800 €: no encaixen en el criteri general de l’article 441.7. Els serveis socials poden valorar altres circumstàncies.
• El seu lloguer supera el límit de 900 €, així que no poden demanar la prestació d’urgència per deute.

Documentació que convé tenir preparada

• DNI o NIE de totes les persones de la llar i certificat d’empadronament.
• Contracte de lloguer i justificant de la fiança.
• Rebuts pagats i certificat de deute signat per l’arrendador.
• Nòmines dels últims tres mesos, certificat de l’atur o de la pensió, vida laboral.
• Llibre de família, títol de família nombrosa o monoparental, certificat de discapacitat, si escau.
• La demanda i qualsevol notificació del jutjat.
• L’informe dels serveis socials (el demana la mateixa treballadora social).

Errors habituals

• Esperar a tenir data de llançament. Com més aviat intervinguin els serveis socials i un advocat, més opcions hi ha.
• Deixar de pagar del tot. Per a la prestació per deute cal poder continuar pagant, i una suspensió no esborra el deute.
• Rebutjar un pis social sense causa justificada. Et pot tancar les prestacions d’urgència durant dos anys.
• Contracte amb un familiar. Les prestacions d’urgència no admeten contractes amb parents fins al segon grau.
• Refiar-se dels titulars sobre la “moratòria”. Aquest any s’han aprovat i derogat diversos decrets. Comprova la situació amb el teu advocat.

Compatibilitats amb altres ajuts

• Els ajuts al lloguer del pla estatal no s’acumulen entre si com a regla general, però sí que es permeten ajuts addicionals per a víctimes de violència, famílies monoparentals, persones desnonades, sense llar o especialment vulnerables. El de 300 € per a despeses és compatible amb altres per al mateix objecte, sense superar el cost.
• Les prestacions d’especial urgència són incompatibles amb altres ajuts al lloguer de l’Agència i amb altres ajuts públics per als mateixos mesos i la mateixa finalitat.
• Pots demanar alhora ajuts d’ingressos: l’ingrés mínim vital o la renda garantida de ciutadania.
• Molts ajuntaments tenen ajuts d’urgència social per al lloguer o els subministraments. Si vius al Baix Llobregat, consulta els ajuts d’urgència social de l’ajuntament.

Preguntes freqüents

Puc demanar l’ajut de 1.000 € directament per internet?

Normalment no. Cal un informe dels serveis socials, que és vinculant, i cada comunitat decideix si el convoca o el concedeix de manera directa. Comença demanant hora als serveis socials.

Em poden desnonar si tinc menors a càrrec?

Tenir menors no impedeix per si sol el desnonament, però el jutge ho té en compte com a vulnerabilitat social. Amb el RDL 29/2026 vigent, una llar vulnerable sense alternativa pot demanar la suspensió o l’enervació extraordinària. El teu advocat ho ha d’al·legar.

La suspensió vol dir que no he de pagar?

No. El RDL 29/2026 diu expressament que la suspensió o la compensació no eliminen l’obligació d’estar al corrent de la renda.

Què és l’enervació del desnonament?

Pagar tot el que es deu perquè el judici s’acabi i el contracte continuï. L’enervació ordinària la fa el llogater. La nova enervació extraordinària obliga l’Administració a pagar o a oferir una alternativa en dos mesos si ets vulnerable.

Quant triga la Mesa d’emergències?

El termini legal per resoldre és de tres mesos un cop la sol·licitud està completa, i el silenci és positiu. Que t’adjudiquin un pis pot trigar més. No hem trobat dades oficials recents de temps d’espera.

Necessito advocat?

En un desnonament, convé tenir-ne sempre. Pots demanar advocat d’ofici al Servei d’Orientació Jurídica (SOJ) del teu partit judicial. Serà gratuït si et reconeixen el dret a la justícia gratuïta, que té requisits d’ingressos i patrimoni.

I si l’arrendador és un banc o un gran propietari?

Si és un banc o una altra entitat financera, pots demanar mediació gratuïta a Ofideute. Si l’arrendador és un gran tenidor, pregunta a l’oficina d’habitatge si tens dret a un lloguer social obligatori. Amb el RDL 29/2026, si el demandant és un fons que compra habitatges a preu de saldo, la suspensió no dona compensació al demandant.

Continua revisant els teus ajuts

• Ajuts al lloguer 2026: guia del Pla Estatal d’Habitatge
• Ajuts al lloguer a Catalunya 2026
• Ajuts d’urgència social de l’ajuntament al Baix Llobregat
• Renda garantida de ciutadania 2026

Quan el servei estigui disponible, podràs consultar quins altres ajuts et poden correspondre a Lo Que Te Toca.

Equip Lo Que Te Toca · Revisat per: Equip de Lo Que Te Toca. Actualitzat el 9 d’octubre de 2026.

Lo Que Te Toca no és una administració pública ni un despatx d’advocats. La informació és orientativa i no constitueix assessorament jurídic. Prevalen el Reial decret 326/2026, el Reial decret llei 29/2026 (mentre sigui vigent), la Llei d’enjudiciament civil, les resolucions de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i el que decideixi el jutjat en cada cas.