Zones tensionades 2026: llista de municipis i quant et poden apujar el lloguer

A 9 d’octubre de 2026 hi ha 317 municipis declarats zona de mercat residencial tensionat en cinc comunitats: Catalunya (271), Navarra (21), el País Basc (18), Astúries (5) i Galícia (2), segons el Ministeri d’Habitatge. Si hi vius, el lloguer d’un contracte nou no pot superar l’última renda del pis (actualitzada) i, si el propietari és un gran tenidor, tampoc l’índex de referència SERPAVI. A Catalunya se’n diu zona de mercat residencial tensat (ZMRT) i la mesura es coneix com a topall del lloguer. S’ha parlat de 302 municipis: és la proposta de juliol de 2026, encara en tràmit. Avui continuen valent els 271.

Avís de vigència. Una part del que expliquem depèn de dos decrets llei d’octubre de 2026 pendents de convalidació: el Reial decret llei 29/2026, vigent des del 8 d’octubre, i el Reial decret llei 28/2026, que entra en vigor el 15 de novembre. Ho indiquem en cada cas. El més important (els límits dels contractes nous i la pròrroga de fins a tres anys en zona tensionada) ve de la Llei 12/2023 i no en depèn.

Resum: què canvia si el teu pis és en zona tensionada

Situació	Quin límit s’aplica	Norma
Contracte nou, petit propietari, pis llogat els últims 5 anys	Màxim: l’última renda d’aquell pis, actualitzada. Només pot pujar fins a un 10 % més en casos tancats	Art. 17.6 LAU
Contracte nou, propietari gran tenidor	El límit anterior i, a més, el valor superior de l’índex de referència (SERPAVI). Mana el més baix	Art. 17.7 LAU
Contracte nou d’un pis sense llogar en 5 anys	L’índex de referència, si la declaració de la zona ho preveu (totes les vigents ho preveuen)	Art. 17.7 LAU i resolució del Ministeri
Actualització anual del teu contracte vigent	El que s’hagi pactat, amb el topall de l’IRAV (2,47 % a l’agost de 2026). Amb el RDL 29/2026: 2 % si no hi ha un acord nou, fins al 31-12-2027	Art. 18 LAU i DF 6a RDL 29/2026
Final del contracte (5 o 7 anys)	Pots demanar una pròrroga extraordinària de fins a 3 anys amb les mateixes condicions	Art. 10.3 LAU (10.6 des del 15-11-2026)
Despeses noves (IBI, comunitat, taxes)	No se’n poden afegir si no eren al contracte anterior	Art. 17.6 LAU

Llista de zones tensionades a Espanya (octubre de 2026)

La declaració la fa cada comunitat autònoma. Després, el Ministeri d’Habitatge publica cada trimestre al BOE una resolució amb les zones declarades, i els límits s’apliquen des de l’endemà d’aquesta publicació, durant tres anys (article 18 de la Llei 12/2023). Després es poden prorrogar any a any.

Comunitat	Municipis o barris	Vigència	Gran tenidor a la zona
Catalunya (1a declaració, TER/800/2024)	140 municipis (llista a sota)	16-03-2024 a 16-03-2027	5 o més habitatges a la zona
Catalunya (2a declaració, TER/2408/2024)	131 municipis (llista a sota)	10-10-2024 a 10-10-2027	5 o més habitatges a la zona
Navarra	Pamplona/Iruña, Tudela, Valle de Egüés, Burlada, Barañáin, Zizur Mayor, Estella-Lizarra, Aranguren, Berriozar, Tafalla, Ansoáin, Villava, Corella, Valle de Elorz, Cintruénigo, Baztan, Altsasu/Alsasua, Huarte, Berrioplano, San Adrián i Peralta	30-07-2025 a 30-07-2028	Més de 10 habitatges (o més de 1.500 m²) o 5 o més a la zona
País Basc	Errenteria; Lasarte-Oria, Zumaia, Barakaldo i Irun; Galdakao (districte 2) i Donostia/Sant Sebastià; Astigarraga, Bilbao, Usurbil i Vitoria-Gasteiz (excepte la zona rural); Hernani, Lezo i Tolosa; Pasaia, Zestoa i Arrasate/Mondragón; Basauri	Tres anys des de la publicació de cada resolució (entre el 31-01-2025 i el 30-07-2026)	Segons cada ordre: gairebé sempre 5 o més habitatges al municipi; en alguns, més de 5 o més de 10
Galícia	A Coruña; Santiago de Compostel·la	A Coruña: 30-07-2025 a 30-07-2028. Santiago: 30-07-2026 a 30-07-2029	A Coruña: més de 10 habitatges o més de 1.500 m². Santiago: 5 o més
Astúries	Gijón (barris de La Arena i Cimadevilla), Avilés (barri de La Magdalena), Llanes (nucli urbà, Posada, Nueva, Poo, Barro i Celorio), Gozón (Luanco) i Cabrales (Arenas i Poo)	30-07-2026 a 30-07-2029	Més de 10 habitatges o més de 1.500 m²

Font: llistat del Ministeri d’Habitatge i resolucions del BOE del 2024 al 2026. Madrid, Andalusia, el País Valencià, les Illes Balears i la resta de comunitats no tenen cap zona declarada en aquesta data: allà els límits dels contractes nous no s’apliquen, però el topall de l’actualització anual sí (ho expliquem més avall).

A Astúries, compte: la zona és només el barri o nucli esmentat, no tot el municipi. A Vitoria-Gasteiz en queda fora la zona rural de les entitats locals menors.

Catalunya: 271 o 302 municipis?

Avui són 271. El 28 de juliol de 2026 el Govern va anunciar la revisió i la premsa va parlar de 302, però el canvi encara no és vigent:

• Pròrroga de la primera declaració: dels 140 municipis del 2024, es proposa prorrogar-ne 118 un any més. En sortirien 22, entre els quals Lleida, Reus, Granollers, Mollet del Vallès, Figueres i Tortosa. La primera declaració caduca el 16 de març de 2027, així que fins aleshores aquests 22 continuen sent zona tensionada.
• Nova declaració (la tercera): hi entrarien 53 municipis que fins ara no ho eren, com Martorell, Sant Andreu de la Barca, Tordera, Vila-seca, Constantí, Cardona o la Jonquera.
• Segona declaració: els 131 municipis d’octubre de 2024 s’hi mantenen i es revisaran aquesta tardor, segons la nota del Govern.

El compte és 118 + 53 + 131 = 302. Però el mateix Govern n’explica el procediment: després de la publicació al DOGC hi ha un període d’al·legacions; a continuació la llista s’aprova definitivament, s’envia al Ministeri i només entra en vigor quan la publica el BOE. A 9 d’octubre de 2026 no hem trobat aquesta publicació al BOE. Revisarem aquest apartat quan surti.

Baix Llobregat. Dels seus 30 municipis, 26 són avui zona tensionada. Només en queden fora Collbató, Castellví de Rosanes, Martorell i Sant Andreu de la Barca, i la proposta hi afegiria aquests dos últims. Cervelló, el Papiol i Sant Climent de Llobregat són a la llista dels 22 que en sortirien a partir de març de 2027.

Què limita una zona tensionada

1. La renda dels contractes nous

Si el pis ha estat llogat com a habitatge habitual els últims cinc anys, la renda del contracte nou no pot superar l’última renda d’aquell contracte, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual (article 17.6 de la Llei d’arrendaments urbans, LAU). El propietari tampoc pot afegir despeses que abans no pagava el llogater, com l’IBI o la comunitat. A més, des del RDL 29/2026 (pendent de convalidació), en cap contracte no es poden carregar al llogater els tributs de l’habitatge, com l’IBI, llevat que sigui ell qui els ha de pagar a Hisenda.

Només la pot apujar fins a un 10 % més si acredita algun d’aquests casos:

• una rehabilitació acabada els dos anys anteriors;
• obres que estalviïn com a mínim un 30 % d’energia, acreditat amb dos certificats energètics;
• obres d’accessibilitat acabades els dos anys anteriors;
• un contracte de deu anys o més (o un dret de pròrroga voluntari per al llogater fins a deu anys).

2. L’índex de referència (SERPAVI) per als grans tenidors

Si el propietari és un gran tenidor, la renda inicial no pot passar del valor superior del rang que dona el Sistema Estatal de Referència del Preu del Lloguer d’Habitatge (SERPAVI), segons la resolució de 14 de març de 2024. Se suma al límit anterior i mana el més baix, tal com explica l’Agència de l’Habitatge.

Per llei, gran tenidor és qui té més de deu immobles residencials o més de 1.500 m². Però cada declaració ho pot rebaixar a cinc o més habitatges a la zona: ho han fet Catalunya, Navarra (com a alternativa), Santiago i gairebé tots els municipis bascos.

3. Els pisos que fa cinc anys que no es lloguen

Si ningú no l’ha llogat com a habitatge els últims cinc anys, l’índex de referència també s’aplica encara que el propietari només tingui aquell pis, sempre que la declaració ho prevegi. Totes les resolucions del Ministeri publicades entre el 2024 i el juliol de 2026 ho preveuen. A Catalunya, l’Agència també aplica l’índex quan no es pot saber la renda anterior o quan el contracte anterior era de renda antiga.

4. El que t’ha de dir el propietari abans de signar

En zona tensionada, el propietari o la immobiliària t’han d’informar, abans de signar i en el mateix contracte, de l’última renda dels últims cinc anys i del valor de l’índex de referència (article 31.3 de la Llei 12/2023). A Catalunya, no fer constar l’última renda al contracte és una infracció.

5. La pròrroga extraordinària de fins a tres anys

Quan s’acaben els cinc anys de contracte (set si el propietari és una empresa) o la pròrroga tàcita, pots demanar una pròrroga extraordinària per anys, fins a tres, amb les mateixes condicions (article 10.3 LAU). El propietari l’ha d’acceptar, llevat que pacteu altres condicions, signeu un contracte nou que respecti els límits o ell necessiti l’habitatge per a si mateix o un familiar de primer grau, comunicat dins de termini.

Canvis d’octubre de 2026 (pendents de convalidació):

• Des del 15 de novembre de 2026 (RDL 28/2026), aquesta pròrroga passa a l’article 10.6. A més, a tot Espanya, si ningú no avisa, el contracte es prorroga per blocs de cinc anys (set amb empresa). Si el propietari no vol renovar, ha d’avisar amb sis mesos i, llevat d’excepcions (per exemple, que necessiti el pis per a ell o un familiar fins al segon grau), pagar-te una indemnització: la més alta entre 12 mensualitats calculades amb el valor superior de SERPAVI o una mensualitat per cada any que hagis viscut al pis. Hi ha regles de transició: si en entrar en vigor queden menys de sis mesos per al venciment, n’hi ha prou amb un avís de quatre mesos, i els avisos de no renovació enviats abans de la publicació del decret (7 d’octubre) continuen valent sense indemnització.
• Pròrroga general de fins a dos anys (disposició final 5a del RDL 29/2026): per a contractes amb el període obligatori o tàcit que s’acabi abans del 31 de desembre de 2028, si estàs al corrent de pagament i ho has estat els vuit mesos anteriors. En zona tensionada s’aplica abans la pròrroga de tres anys.

Què no limita

No s’aplica als habitatges de protecció oficial, als de programes públics de lloguer social ni als d’ús turístic (segons l’Agència a Catalunya). I fora d’una zona tensionada, l’índex SERPAVI és només orientatiu: la renda d’un contracte nou és lliure.

Quant et poden apujar el lloguer cada any

Això val a tot Espanya, siguis o no en zona tensionada:

1. Només si el contracte ho diu. Si no hi ha clàusula d’actualització, la renda no puja (article 18 LAU).
2. Amb un topall: l’IRAV. L’increment no pot superar l’Índex de referència d’arrendaments d’habitatge que publica l’INE (a Catalunya també se’n diu IRAH). L’última dada és 2,47 % (agost de 2026, publicada el 15 de setembre). S’agafa l’última publicada en la data de l’actualització. La pots calcular amb la calculadora del Ministeri.
3. Amb el RDL 29/2026 (mentre sigui vigent): si l’actualització toca entre el 8 d’octubre de 2026 i el 31 de desembre de 2027, la pots negociar. Si no arribeu a un acord nou, la pujada no pot passar del 2 %. I si la teva renda ja supera el valor màxim de l’índex de referència, no pot pujar gens.

Si el Congrés no convalida el decret, el topall del 2 % decau i queda el de l’IRAV.

Com comprovar si el teu pis és en zona tensionada

1. Entra al llistat del Ministeri d’Habitatge. Busca la teva comunitat i el teu municipi. Mira les dates de vigència: el contracte s’ha de signar dins d’aquest període. A Catalunya també el pots consultar al visor de l’Agència de l’Habitatge.
2. Obre l’aplicació SERPAVI (serpavi.mivau.gob.es) i escriu-hi l’adreça o la referència cadastral. Et dirà si és en zona tensionada i et donarà el rang de preus.
3. Completa les característiques del pis. La superfície i l’antiguitat les agafa del Cadastre. Descarrega l’informe en PDF: és verificable i et serveix de prova.
4. Demana al propietari l’última renda i compara-la amb la que t’ofereix. Ha de constar al contracte.
5. Pregunta-li si és gran tenidor. A Catalunya els grans tenidors han de comunicar aquesta condició a la Generalitat.

SERPAVI només calcula el rang per a pisos en edificis d’habitatges de més de cinc anys i de 30 a 150 m² construïts. Si el teu no hi encaixa (per exemple, una casa unifamiliar), l’aplicació no donarà cap xifra.

Exemples amb números

Casos ficticis per il·lustrar el càlcul.

Marta, Sant Boi de Llobregat (zona tensionada des del 2024). Li ofereixen un pis per 1.050 € al mes. El llogater anterior pagava 950 € a l’últim rebut, ja amb l’última actualització aplicada. El propietari té dos pisos i no hi ha fet obres. Màxim legal: 950 €. Si hi hagués fet obres amb un 30 % d’estalvi energètic acreditat: 950 × 1,10 = 1.045 €.

Jordi, Barcelona, propietari gran tenidor. L’última renda del pis era de 950 €, però el valor superior de SERPAVI per a aquell pis és de 880 €. Com que mana el més baix, màxim: 880 €.

Ana, Pamplona, pis sense llogar des del 2019. No hi ha renda anterior dels últims cinc anys. Amb l’índex de referència aplicable a la zona, el valor superior SERPAVI (posem que 720 €) és el màxim, encara que el propietari només tingui aquell pis.

Lluís, Madrid (sense zona tensionada), renda de 800 €, aniversari al desembre de 2026. El contracte preveu actualització. Amb l’IRAV d’agost (2,47 %), el màxim serien 19,76 €. Però amb el RDL 29/2026 vigent i sense un acord nou, el topall és el 2 %: 816 € (16 € més). Si el decret no es convalida abans, el topall torna a ser l’IRAV que estigui publicat al desembre.

Què pots fer si et cobren de més

1. Guarda proves: l’anunci, el contracte, els rebuts i l’informe de SERPAVI.
2. Reclama per escrit al propietari (burofax o correu amb justificant) la renda legal i que et torni el que has pagat de més.
3. Demana orientació gratuïta a l’oficina local d’habitatge del teu ajuntament o a una associació o sindicat de llogaters.
4. A Catalunya, ho pots denunciar a l’Agència de l’Habitatge, que sanciona els incompliments del règim de contenció de rendes (Decret llei 1/2025).
5. Si no hi ha acord, la via per recuperar els diners és el jutjat. Si tens pocs ingressos, demana justícia gratuïta.

Errors habituals

• Comptar el municipi i no el barri. A Astúries i a Vitoria la zona no és tot el terme municipal.
• Donar per fet que els 302 de Catalunya ja compten. Fins que no surti al BOE, valen els 271.
• Pensar que el límit afecta el teu contracte vigent. El topall de renda és per als contractes nous. El teu contracte actual es regeix per la clàusula d’actualització amb el topall de l’IRAV.
• Acceptar despeses noves. Si el llogater anterior no pagava la comunitat o l’IBI, a tu no te’ls poden afegir.
• No demanar la pròrroga extraordinària a temps. L’has de sol·licitar tu: no és automàtica.

Ajuts compatibles

Que el teu pis sigui en zona tensionada no t’impedeix demanar ajuts al lloguer. Ho pots combinar amb l’ajut estatal al lloguer del Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030, amb l’ajut per a joves que substitueix el Bo Lloguer Jove i, a Catalunya, amb els ajuts al lloguer de la Generalitat o els ajuts municipals del Baix Llobregat. Si ja no pots pagar, llegeix què fer davant d’un desnonament.

Preguntes freqüents

Què és una zona tensionada?

Un municipi o barri on la comunitat autònoma ha acreditat que el lloguer o la hipoteca (més despeses) s’emporta més del 30 % dels ingressos mitjans, o que els preus han pujat en cinc anys almenys tres punts més que l’IPC. Ho fixa l’article 18 de la Llei 12/2023.

El meu municipi de Catalunya és zona tensionada?

Si és en una de les dues llistes del final, sí. Són 271 municipis on viuen més de 7 milions de persones, segons l’Agència de l’Habitatge. Si és un dels 53 de la nova proposta, encara no.

Quant em poden apujar el lloguer el 2026?

Si el contracte té clàusula d’actualització, com a màxim l’IRAV publicat en la data de la pujada (2,47 % amb la dada d’agost). Amb el RDL 29/2026 vigent i sense un pacte nou, com a màxim un 2 % fins a finals del 2027.

El límit de preu s’aplica al meu contracte actual?

No. Els límits de renda de la zona tensionada s’apliquen als contractes que se signen mentre la zona és vigent. Al teu contracte vigent l’afecta el topall de l’actualització anual i la possibilitat de demanar la pròrroga extraordinària al final.

Com sé si el meu propietari és gran tenidor?

Pregunta-li-ho i demana que ho faci constar al contracte. Depèn de quants habitatges tingui i de la definició de la teva zona (a Catalunya, cinc o més en zona tensionada). Des del RDL 29/2026, aquesta condició s’acredita amb un certificat del Registre de la Propietat.

I si llogo una habitació?

El RDL 29/2026 inclou el lloguer d’habitacions a la LAU. La suma de les rendes de totes les habitacions no pot superar la renda del pis sencer, i en zona tensionada aquesta suma ha de respectar els límits dels contractes nous. Depèn que el decret es convalidi.

Quan hi entraran els 53 municipis nous de Catalunya?

Quan la declaració s’aprovi definitivament i el Ministeri la publiqui al BOE. La proposta va sortir a informació pública a finals de juliol de 2026. No hi ha data oficial.

Llista completa de municipis de Catalunya (vigents a octubre de 2026)

Primera declaració (140 municipis, del 16-03-2024 al 16-03-2027): Abrera, Alella, Amposta, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Badalona, Badia del Vallès, Balaguer, Banyoles, Barberà del Vallès, Barcelona, Berga, la Bisbal d’Empordà, Blanes, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes de Montbui, Caldes d’Estrac, Calella, Calldetenes, Cambrils, Canet de Mar, la Canonja, Canovelles, Cardedeu, Castellar del Vallès, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Cervera, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Cubelles, Esparreguera, Esplugues de Llobregat, Falset, Figueres, les Franqueses del Vallès, la Garriga, Gavà, Girona, Granollers, Guissona, l’Hospitalet de Llobregat, Igualada, la Llagosta, Lleida, Llinars del Vallès, Lloret de Mar, Malgrat de Mar, Manlleu, Manresa, el Masnou, Matadepera, Mataró, Molins de Rei, Mollerussa, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Montgat, Montmeló, Montornès del Vallès, Móra la Nova, Olesa de Montserrat, Olot, Palafolls, Palafrugell, Palamós, Palau-solità i Plegamans, el Papiol, Parets del Vallès, Pineda de Mar, Polinyà, Porqueres, el Prat de Llobregat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Puigcerdà, Reus, Ripoll, Ripollet, la Roca del Vallès, Roquetes, Rubí, Sabadell, Salou, Salt, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Boi de Llobregat, Sant Celoni, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Fost de Campsentelles, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes, Sant Pol de Mar, Sant Quirze del Vallès, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Farners, Santa Coloma de Gramenet, Santa Margarida de Montbui, Santa Perpètua de Mogoda, Santa Susanna, Sarrià de Ter, la Seu d’Urgell, Sitges, Solsona, Sort, Tarragona, Tàrrega, Teià, Terrassa, Tiana, Tona, Torelló, Torredembarra, Torrelles de Llobregat, Tortosa, Tremp, Vallirana, Valls, el Vendrell, Vic, Viladecans, Vilafranca del Penedès, Vilanova del Camí, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Segona declaració (131 municipis, del 10-10-2024 al 10-10-2027): Aiguafreda, Albinyana, Alcanar, Alcarràs, Alcover, l’Aldea, Almacelles, Alpicat, Altafulla, l’Ametlla de Mar, l’Ametlla del Vallès, l’Ampolla, Anglès, l’Arboç, Arbúcies, Artés, Artesa de Segre, Bagà, Begues, Begur, Bellpuig, Bellver de Cerdanya, Besalú, Bigues i Riells del Fai, la Bisbal del Penedès, les Borges Blanques, Breda, Cadaqués, Calaf, Calafell, Caldes de Malavella, Calonge i Sant Antoni, Canyelles, Cassà de la Selva, Castellet i la Gornal, Castellgalí, Castelló d’Empúries, Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Castellterçol, Celrà, Centelles, Creixell, Cunit, Deltebre, Dosrius, l’Escala, l’Esquirol, Folgueroles, Fornells de la Selva, Gelida, Gironella, Hostalric, Linyola, Llançà, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Maçanet de la Selva, Masquefa, Moià, Monistrol de Montserrat, Montblanc, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, Móra d’Ebre, el Morell, Navàs, Òdena, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Pallejà, la Palma de Cervelló, Pals, Peralada, Piera, la Pobla de Montornès, el Pont de Suert, Ponts, Prats de Lluçanès, Puig-reig, la Ràpita, Riells i Viabrea, Riudarenes, Riudoms, Roda de Berà, Roda de Ter, Roses, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Codines, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Jaume dels Domenys, Sant Jaume d’Enveja, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Julià de Ramis, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Llorenç Savall, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Pere de Torelló, Sant Pere de Vilamajor, Sant Pere Pescador, Sant Quirze de Besora, Santa Bàrbara, Santa Coloma de Queralt, Santa Cristina d’Aro, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Palautordera, Santa Oliva, Santpedor, la Selva del Camp, la Sénia, Sentmenat, Seva, Sils, Súria, Taradell, Torrelles de Foix, Torroella de Montgrí, Tossa de Mar, Ulldecona, Vacarisses, Vallgorguina, Vidreres, Vielha e Mijaran, Viladecavalls, Vilafant, Vilanova del Vallès, Vilobí d’Onyar i Vinyols i els Arcs.

Continua revisant els teus ajuts

• Ajuts al lloguer 2026: guia del Pla Estatal d’Habitatge
• Ajuts al lloguer a Catalunya 2026
• Ajuts al lloguer per a persones vulnerables i què fer davant un desnonament

Quan el servei estigui disponible, podràs consultar quins altres ajuts et poden correspondre a Lo Que Te Toca.

Equip Lo Que Te Toca · Revisat per: Equip de Lo Que Te Toca. Actualitzat el 9 d’octubre de 2026.

Lo Que Te Toca no és una administració pública ni un despatx d’advocats. La informació és orientativa i no constitueix assessorament jurídic. Prevalen la Llei 12/2023, la Llei d’arrendaments urbans, els reials decrets llei 28/2026 i 29/2026 (mentre siguin vigents), les resolucions del Ministeri d’Habitatge publicades al BOE i les declaracions de cada comunitat autònoma.